Dilluns, 3. Març 2008 - 22:22 h
Tu que m'escoltes.
Com cada matí, des de ja fa dos anys aproximadament, m’aixeco pensant que en uns minuts et tornaré a veure.
Em vesteixo amb la roba més maca que tinc per causar-te bona impressió i em pentino amb un raspall que em vaig comprar fa uns dies perquè el vell ja no anava gaire bé.
La colònia esta a punt d’acabar-se però m’és igual, perquè fa temps que només me la poso quan et vinc a veure.
No tinc ganes de berenar, perquè si no bereno et podria veure més aviat, però la panxa no pensa el mateix i he de menjar alguna cosa.
Surto de casa i vinc cap allà on hem quedat com cada matí. Sempre ets allà abans que jo, tan maca com sempre.
Ja et veig de lluny i em poso molt content, em vaig acostant poc a poc cap a tu. Estàs allà, quieta, i esperes la meva arribada impacient.
El vent que fa no et despentina el pentinat que sempre llueixes.
Arribo i et toco l’espatlla.
Tu et quedes allà dreta mentre que jo m’assec a la gespa.
Començo a parlar i et dono les gràcies per haver-me ajudat tant quan més ho necessitava.
Em vas ajudar a superar la mort de la meva dona, amb la qual feia 30 anys que estava casat.
Ella tenia una malaltia incurable i ho passava molt malament, jo cada dia anava a l’hospital a veure-la i sempre que passava per aquí tu hi eres, al principi no et deia res, però al pas del temps vaig anar agafant confiança ja que sempre ens saludàvem.
Ella va morir al cap d’un parell de mesos al hospital i jo em vaig quedar sol al món..
No sabia com havia de tirar endavant la vida, estava acostumat a estar amb ella, a anar a passejar llargues estones, a anar a prendre alguna cosa al bar del costat de casa quan sortíem de treballar.
La casa se’m feia molt gran sense ningú mes que jo. Les parets estaven fredes i la tele gairebé no es veia amb la pols que tenia damunt...
També ho vaig passar malament quan el que va caure malalt vaig ser jo, no podia veure’t, i sort en vaig tenir de la fotografia que ens vam fer aquell dia d’estiu, almenys et podia veure en fotografia.
Ara comença a ploure i ens estem mullant els dos, jo m’acomiado i marxo cap a casa, tu et quedes allà, com sempre, sense moure’t.
Si en comptes d’una estàtua fossis una persona, ja faria temps que t’hauria demanat que sortissis amb mi, i qui sap fins i tot que et casessis amb mi.
Dimarts, 26. Febrer 2008 - 17:34 h
Per la vida
Calla!
Pensa!
Parla!
Escolta!
Així aniràs be per la vida
Dimecres, 24. Febrer 2008 - 22:32 h
Aquella llarga nit.
No sé com va passar allò aquell dia, però no ho oblidaré mai.
Vaig despertar-me amb un mal de cap increïble, no recordava com havia arribat a casa ni com m’havia tret la roba que duia.
A l’ aixecar-me del llit vaig mirar cap a la finestra i vaig veure una noia estirada al meu costat, no la coneixia de res no l’havia vist mai al pub on sempre acostumo a anar.
Sense fer soroll vaig anar cap a la cuina a fer-me un cafè per despertar-me un poc.
Mentre el cafè s’anava escalfant al microones i anava donant voltes damunt el plat intentava fer memòria del que havia passat la nit anterior, després de sopar i haver begut un poc de vi amb els amics.
El cafè estava fet i agafava la tassa mentre anava cap a l’ habitació i aturat a l’entrada mirava aquella noia que estava despullada al llit, dormint.
Mentre em bevia el cafè vaig veure que es movia i es girava però sense acabar-se de despertar.
Vaig anar a la cuina a deixar la tassa del cafè amb la intenció d’anar-me a dutxar per espavilar-me.
Em vaig ficar a la dutxa amb l’aigua freda i seguia pensat com havia pogut conèixer aquella noia, a la memòria em venia poc a poc un moment al pub on vaig començar a parlar amb una noia, no se de quin tema, segurament algun d’aquells que treus quan no saps que dir, com qui parla del temps, o potser la vaig convidar a una copa per veure si tenia possibilitats d’embolicar-me amb ella.
Mentre amb rento al cap amb ve a la memòria que vaig convidar-la a veure un combinat i vam anar al carrer a parlar un poc perquè ens pegues l’aire i em sona que vam agafar el cotxe i segurament vam venir cap a casa.
Vaig sortir de la dutxa un poc mes fresc i amb les idees un poc més clares que quan hi havia entrat.
Vaig anar cap a l’habitació i vaig trobar-me que aquella noia havia marxat. M’havia deixat una nota a sobre del llit que deia:
“Una nit molt llarga i molt maca, una borratxera que ha valgut la pena per pegar un bon polvo, però no esperis que et torni a passar això amb mi.”
I al final de l’escrit un petó amb un pintallavis color vermell intens.
De seguida vaig anar al balcó i vaig veure aquella noia que es ficava dins un taxi.
I aquella nota, que volia dir? Que li havia agradat molt? Que no em vol tornar a veure? Que si em vol tornar a veure només serà per pegar un polvo?
Ja veurem que passa el proper dia al pub, si ella hi va, si em reconeix, o si fa com si no sabés qui sóc.
Anterior Següent Webmaster
|
